Aquesta és la història d'hom
que pretenia triar i dirigir
un camí
que no li pertocava la seva fi.

Va remoure mar i cel
buscant amb anhel
el tresor que desitjava
sense saber què s'hi guardava

El poble se'l mirava
pensant-se que s'obsessionava
però la seva gent li deia
que lluités pel que creia.

I així ho fé, sense miraments
volcà els seus sentiments
sobre una taula mal parada
i elegí cercar la fita marcada.

Desenfundà la seva espasa
no pas per fer guerra,
doncs la bardissa el molestava
i els esbarzers se li clavaven.

Del pit en treié un manuscrit
on hi era esmentat el destí que buscava.
Llavors el resseguí amb el dit
i veié que ben a la vora se'n trobava.

Però quan pensava ja en decaure
que res el podía plaure
ensopegà amb una bombolla
que'l deixà amorrat a la gran troballa.

Aleshores l'obrí
bolinga de ganes
i el que hi havia dins...
era una simple baralla.

S'asseié i reflexionà:
Pq he hagut de trobar-te?
Després s'acontentà:
A la màniga un As
que serà la meva última carta