Aquesta és la història d'hom
que pretenia triar i dirigir
un camí
que no li pertocava la seva fi.

Va remoure mar i cel
buscant amb anhel
el tresor que desitjava
sense saber què s'hi guardava

El poble se'l mirava
pensant-se que s'obsessionava
però la seva gent li deia
que lluités pel que creia.

I així ho fé, sense miraments
volcà els seus sentiments
sobre una taula mal parada
i elegí cercar la fita marcada.

Desenfundà la seva espasa
no pas per fer guerra,
doncs la bardissa el molestava
i els esbarzers se li clavaven.

Del pit en treié un manuscrit
on hi era esmentat el destí que buscava.
Llavors el resseguí amb el dit
i veié que ben a la vora se'n trobava.

Però quan pensava ja en decaure
que res el podía plaure
ensopegà amb una bombolla
que'l deixà amorrat a la gran troballa.

Aleshores l'obrí
bolinga de ganes
i el que hi havia dins...
era una simple baralla.

S'asseié i reflexionà:
Pq he hagut de trobar-te?
Després s'acontentà:
A la màniga un As
que serà la meva última carta

Obsessió, desig, realitat?
Una mescla de tot plegat.
Un nom, una cara, una mirada
emocions una i altre vegada.

Insomni, pensaments, imaginacions
desitjos per a totes les situacions.
Però l'angoixa ve després
i si tot surt al revés?

És més, sabedora dels meus sentiments
no em permeté resposta
i ara espera que esperaràs
fins que senti que ja em costa.

Cosa del destí alguns dirien,
però el meu camí està per fer
m'ajuntà a ella nit rera dia
i ara espera a que tot vagi bé.

Concient ell que no tot és caminar
que també ajuda mirar enrera
et bifurca el camí, no per fotre
si no per fer dracera.

Sóc jo qui tria, aprèn, i pacte
jo sóc qui pregunta i escolta,
pq a la màniga un As
que serà la meva última carta

De l'esperança prohibida
en sorgí un bon dia
el desig de complaure...

Desig, desig, desig,
emblema de la vida
que s'esmuny de seguida
si la fam l'espanta

Pq no és un joc
ni qüestió de vida o mort
sinó pur egoïsme de qui idolatra
mentre a la màniga un As
que serà l'última carta

Residus emocionals
es barrejen i es fonen
però la incògnita no cessa
serà aquesta la última conquesta?

No em preocupa
però em despista
m'encanta
però haig de ser realista

Tot-hi així, tanco els ulls
m'adormo entre pensaments
sentiments i desitjos,
sempre desitjos

Pq no és un joc
ni qüestió de vida o mort
sinó pur egoïsme de qui idolatra
mentre a la màniga un As
que serà la ultima carta

Introducció al món de Voldi

Heus-me aquí per relatar
el fruit de la ment
car en les paraules hom hi amaga
tot lo bo i lo dolent...

Au doncs, a exprimir el cap!
Que com més profund s'endinsa
més clar veus l'endemà
que volia fer-te la guitza!