A cada pas mai saps on vas (Primera Part 27/12/2008)
El Vassall de Voldi
De l'esperança prohibida
en sorgí un bon dia
el desig de complaure...

Desig, desig, desig,
emblema de la vida
que s'esmuny de seguida
si la fam l'espanta

Pq no és un joc
ni qüestió de vida o mort
sinó pur egoïsme de qui idolatra
mentre a la màniga un As
que serà l'última carta

Residus emocionals
es barrejen i es fonen
però la incògnita no cessa
serà aquesta la última conquesta?

No em preocupa
però em despista
m'encanta
però haig de ser realista

Tot-hi així, tanco els ulls
m'adormo entre pensaments
sentiments i desitjos,
sempre desitjos

Pq no és un joc
ni qüestió de vida o mort
sinó pur egoïsme de qui idolatra
mentre a la màniga un As
que serà la ultima carta
| edit post
1 Response
  1. Gatta999 Says:
    15 de gener del 2008, a les 9:35

    Puc exposar aqui també els meus pensaments? =)

    Descontrol per definir-ho,
    llum i més llum que em cega
    alcohol, i no deliro,
    quan et dic que la meva pell crema.
    Crema quan em toca,
    crema, crema i la flama m'envolta,
    crema, cremo, per un sentiment idiota...
    Foc i gel, mal i bé,
    bondat i malícia als llabis té;
    no hi ha dubte, no hi ha perdó,
    només hi ha bojeria, o falta de raó.. (Digue-ho com vulguis..)
    Sento que cremo sense poder evitar-ho, l'amor no em cega, em cega el voler probar-ho, caramel dolç, sucre que em mou, energia que duc, i canalitzo per guanyar un joc... Que ja he perdut.
    Crema. Cremo, quan em cremes,
    cremo, cremes, crema'm.

    PD_Espero que t'agradi.
    Salut! i força al canut! xD

    [b]oB*[/b]


Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)